XARXES INFORMÀTIQUES

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP






Tipus de xarxes

PAN: (Personal Area Network) és una xarxa d’ordinadors per a la comunicació entre diferents dispositius (tant ordinadors, punts d'accés a internet, telèfons mobils, PDA, dispositius d'àudio, impressores) propers a l'instant d'accés. Aquestes xarxes normalment són d'uns pocs metres i per a ús personal, així com fora d'ella







LAN: Una xarxa d'àrea local, xarxa local o LAN (de l'anglès Local Area Network) és la interconnexió de diversos ordinadors i perifèrics. La seva extensió, aquesta limitada físicament a un edifici o a un entorn de 200 metres o amb repetidors podríem arribar a la distància d'un camp de 1 quilòmetre. La seva aplicació més estesa és la interconnexió d'ordinadors personals i estacions de treball en oficines, fàbriques, etc., per a compartir recursos i intercanviar dades i aplicacions. En definitiva, permet que dues o més màquines es comuniquin.


CAN: Campus Area Network . Abraça diversos edificis d’un campus universitari. (Campus Area Network) és una xarxa d’ordinadors que connecta xarxes d'àrea local a través d'un àrea geogràfica limitada, com un campus universitari, o una base militar. Pot ser considerat com una xarxa d'àrea metropolitana que s'aplica específicament a un ambient universitari. Per tant, una xarxa d'àrea de campus és més gran que una xarxa d'àrea local però més petita que una xarxa d'àrea àmplia.



MAN: Les Xarxes MAN BUCLE, es basen en tecnologies Bonding, de manera que els enllaços estan formats per múltiples parells de coure amb la finalitat d'oferir l'ample de banda necessari.











WAN: Normalment la WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl•lit o de ràdio. Va ser l'aparició dels portàtils i els PDA la qual va portar el concepte de xarxes sense fil.







Hardware

SWITCH
Un switch KVM (Keyboard Video Mouse) és un dispositiu de commutació que permet el control de diferents equips amb tan sols un monitor, un teclat i un ratolí. Aquesta utilitat ens permet disposar en el nostre lloc una única consola, per a utilitzar diversos PC o servidors al mateix temps, commutant d'un a altre segons les nostres necessitats. Hi ha múltiples versions que permeten la commutació també d'àudio, micròfon i dispositius perifèrics mitjançant ports USB. Existeixen també models amb gestió dels PC o servidors a través de connexions TCP/IP, pel que podríem utilitzar els nostres equips a través d'internet com si estiguéssim asseguts davant d'ells. Dintre de les consoles amb connexió TCP/IP existeixen per a connexió serial (utilitzada en equips de comunicacions i Unix) i de connexió gràfica (utilitzada per a Windows, i GNU/Linux).



TARJETA DE XARXA
Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa.A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una interfície o connector RJ-45.Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC




MIB
Una base d'informació de gestió (MIB) és una descripció formal d'un conjunt d'objectes de xarxa que poden ser gestionades mitjançant el Simple Network Management Protocol (SNMP). The format of the MIB is defined as part of the SNMP. El format de la MIB es defineix com a part del SNMP. (All other MIBs are extensions of this basic management information base.) MIB-I refers to the initial MIB definition; MIB-II refers to the current definition. (Tots els altres són extensions de MIB d'aquesta base de gestió de bases d'informació.) MIB-I es refereix a la definició MIB inicial; MIB-II es refereix a la definició actual. SNMPv2 includes MIB-II … SNMPv2 inclou MIB-II ...
Definition continues below. Definició segueix a continuació.
MIB Reports Informes MIB

Els sistemes operatius

WINDOWS

Windows, el 'utilitari familiar' Microsoft és el gegant informàtic que produeïx i comercialitza Windows, el sistema operatiu que utilitza el 90% dels ordinadors personals de tot el món (la seva última versió és Windows XP). El seu preu ronda els 120 euros i moltes vegades s'inclou en el preu del propi ordinador (que ronda els 1.200 euros). Igual que un turisme serveix per a moure's per gairebé tot tipus de carreteres, Windows és l'estàndard de facto que cobreix la gran majoria de necessitats de l'usuari mitjà. Ja sigui per a escriure documents, navegar per Internet, escoltar música, veure pel•lícules, retocar fotografies digitals o gaudir dels últims jocs, Windows és fàcil d'utilitzar i configurar, sense necessitat de posseir coneixements informàtics avançats. A més, la pràctica totalitat dels programes que es comercialitzen disposen d'una versió per a Windows. No obstant això, Windows té fama de ser inestable, ja que els bloquejos són freqüents (sobretot en versions anteriors a XP). La seva seguretat també deixa molt a desitjar, doncs existeixen multitud de virus que aprofiten fallades del sistema per a infectar el PC.




MAC OS
Mac Os el 'disseny esportiu' Mac OS és considerat per molts experts el sistema operatiu més senzill d'utilitzar, més innovador i d'estètica més cuidada. Igual que un cotxe esportiu, conjuga elegància amb altes prestacions, permetent alhora rodar per gairebé qualsevol tipus de carretera. És un sistema molt fàcil d’utilitzar que fins a un nen pot utilitzar-lo sense dificultats (els seus ratolins tenen un únic botó, en comptes de dos, per a no confondre a l'usuari). La seva última versió, Mac US X, és radicalment distinta a les anteriors. Amb ella ha guanyat en estabilitat, seguretat i absència de virus. El nombre de programes disponibles per a aquesta plataforma (sobretot, jocs) segueix sense ser tan alt com el de Microsoft, encara que complix les necessitats de qualsevol usuari domèstic o professional multimèdia. És en el retoc, la producció i edició de música, fotografies i vídeos on aquest sistema té el seu punt fort. Apple Macintosh ho comercialitza al preu d'uns 150 euros (és de pagament i propietari). Però el seu major cost no està en la pròpia llicència d'ús, sinó que únicament funciona en els ordinadors que fabrica la mateixa companyia.



LINUX
Linux, un 'tot terreny robust' És el sistema preferit per molts dels professionals de la informàtica i d'Internet. Com si d'un 4x4 es tractés, oferix potència, estabilitat, seguretat contra virus i serveix per a realitzar qualsevol treball. Linux és un sistema operativi lliure i gratuït, però és una mica més dificil d'usar Per contra, igual que un tot terreny, no és tan fàcil d'usar com els altres dos i es necessiten coneixements tècnics per a realitzar algunes tasques. Encara així, les seves últimes versions són bastant més amigables, pel que ha començat a calar entre alguns usuaris domèstics i ofimátics (ús de l'ordinador en ambients d'oficina). La col•lecció de programes disponibles en algunes àrees (com els jocs o les aplicacions multimèdia) és encara escassa o de poca qualitat, encara que millora dia a dia. A l'hora d'instal•lar nous perifèrics, el procés també es complica: mentre que en Windows i Mac OS és gairebé automàtic, en Linux sol ser necessari realitzar alguna configuració manual. Linux és un sistema una miqueta 'romàntic', doncs ha estat desenvolupat voluntàriament per programadors de tot el món. Per aquest motiu sigui lliure (llibertat total per a veure i modificar les 'entranyes' del sistema) i gratuït (pot descarregar-se d'Internet, copiar-se'l a un amic o adquirir-se en format CD per uns 30 euros).

CLASSIFICACIÓ DE PERIFÈRICS

Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar par de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal anomenat caixa o torre. Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. Distingim tres tipus de perifèrics:
Perifèrics d'entrada: són dispositus que permenten que l'ususari inroduexi informació a l'ordinador (les dades flueixen des del perifèric cap a l'ordinador). Alguns exemples de perifèrics d'entarda són: teclat, ratolí, escàner, micròfon o càmera digital.
Perifèrics de sortida: són dispositus que usa l'ordinador per mostrar els resultats a l'usuari (extreure la informació), és a dir, les dades flueixen des de l'ordinador cap a l'exterior. Alguns exmeples de perfièrics de sortida són: monitor, impressora, plòter o altaveus.
Perifèrics d'entrada i de sortida: compleixen les funcions d'enviar i rebere dades a l'ordinador o des d'ell. Hi ha alguns perifèrics d'entrada i de sortida que s'anomenen d'emmagatzematge. Alguns exemples de perifèrics d'entada i de sortida són: mòdem, discos flexibles, llapis de memòria USB, targeta de xarxa, targeta de so, etc.

INTRODUCCIÓ

Definició
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per recolzar i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.
En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.

Història
Al gener de 1975 la revista Popular Electronics fa el llançament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria RAM. L'usuari interactuava per mitjà d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta màquina.
Al 1979 Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3, al 1982, Quattro Pro, i Excel.
A l'octubre de 1980, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC¡, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/m, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.
El 12 d'agost de 1981, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS

IBM PC 5150

Al 1983 IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa.
Al 1984 IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars. Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.
Al 1985 Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.
Al 1986 Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM.
Al 1992 és introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substitució a la sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que després originaria l'openVMS. Compte amb una sèrie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al càlcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.
Al 1993 un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quàntum') aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació (teleportation).
Llançament de Windows 95 al 1995. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista…
Al 2000 es presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d'estats, entrellaçament dels estats de dos qubits…).

PRESENTACIÓ

Hola em dic Angelita i tinc 15 anys, sóc alumna de l'optativa d'informàtica; aquest blog em servirà per penjar articles relacionats amb la informàtica i que tothom podrà visitar per veure els meus articles.

He agafat aquesta assignatura perquè crec que amb la informàtica es poden aprendre coses noves, ja que gairebé la informàtica és imprescindible per a fer treballs... I si he escollit aquesta assignatura per a ampliar els meus coneixements sobre aquesta matèria; m'agradaria aprendre coses noves.