XARXES INFORMÀTIQUES

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP






Tipus de xarxes

PAN: (Personal Area Network) és una xarxa d’ordinadors per a la comunicació entre diferents dispositius (tant ordinadors, punts d'accés a internet, telèfons mobils, PDA, dispositius d'àudio, impressores) propers a l'instant d'accés. Aquestes xarxes normalment són d'uns pocs metres i per a ús personal, així com fora d'ella







LAN: Una xarxa d'àrea local, xarxa local o LAN (de l'anglès Local Area Network) és la interconnexió de diversos ordinadors i perifèrics. La seva extensió, aquesta limitada físicament a un edifici o a un entorn de 200 metres o amb repetidors podríem arribar a la distància d'un camp de 1 quilòmetre. La seva aplicació més estesa és la interconnexió d'ordinadors personals i estacions de treball en oficines, fàbriques, etc., per a compartir recursos i intercanviar dades i aplicacions. En definitiva, permet que dues o més màquines es comuniquin.


CAN: Campus Area Network . Abraça diversos edificis d’un campus universitari. (Campus Area Network) és una xarxa d’ordinadors que connecta xarxes d'àrea local a través d'un àrea geogràfica limitada, com un campus universitari, o una base militar. Pot ser considerat com una xarxa d'àrea metropolitana que s'aplica específicament a un ambient universitari. Per tant, una xarxa d'àrea de campus és més gran que una xarxa d'àrea local però més petita que una xarxa d'àrea àmplia.



MAN: Les Xarxes MAN BUCLE, es basen en tecnologies Bonding, de manera que els enllaços estan formats per múltiples parells de coure amb la finalitat d'oferir l'ample de banda necessari.











WAN: Normalment la WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl•lit o de ràdio. Va ser l'aparició dels portàtils i els PDA la qual va portar el concepte de xarxes sense fil.







Hardware

SWITCH
Un switch KVM (Keyboard Video Mouse) és un dispositiu de commutació que permet el control de diferents equips amb tan sols un monitor, un teclat i un ratolí. Aquesta utilitat ens permet disposar en el nostre lloc una única consola, per a utilitzar diversos PC o servidors al mateix temps, commutant d'un a altre segons les nostres necessitats. Hi ha múltiples versions que permeten la commutació també d'àudio, micròfon i dispositius perifèrics mitjançant ports USB. Existeixen també models amb gestió dels PC o servidors a través de connexions TCP/IP, pel que podríem utilitzar els nostres equips a través d'internet com si estiguéssim asseguts davant d'ells. Dintre de les consoles amb connexió TCP/IP existeixen per a connexió serial (utilitzada en equips de comunicacions i Unix) i de connexió gràfica (utilitzada per a Windows, i GNU/Linux).



TARJETA DE XARXA
Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa.A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una interfície o connector RJ-45.Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC




MIB
Una base d'informació de gestió (MIB) és una descripció formal d'un conjunt d'objectes de xarxa que poden ser gestionades mitjançant el Simple Network Management Protocol (SNMP). The format of the MIB is defined as part of the SNMP. El format de la MIB es defineix com a part del SNMP. (All other MIBs are extensions of this basic management information base.) MIB-I refers to the initial MIB definition; MIB-II refers to the current definition. (Tots els altres són extensions de MIB d'aquesta base de gestió de bases d'informació.) MIB-I es refereix a la definició MIB inicial; MIB-II es refereix a la definició actual. SNMPv2 includes MIB-II … SNMPv2 inclou MIB-II ...
Definition continues below. Definició segueix a continuació.
MIB Reports Informes MIB

Els sistemes operatius

WINDOWS

Windows, el 'utilitari familiar' Microsoft és el gegant informàtic que produeïx i comercialitza Windows, el sistema operatiu que utilitza el 90% dels ordinadors personals de tot el món (la seva última versió és Windows XP). El seu preu ronda els 120 euros i moltes vegades s'inclou en el preu del propi ordinador (que ronda els 1.200 euros). Igual que un turisme serveix per a moure's per gairebé tot tipus de carreteres, Windows és l'estàndard de facto que cobreix la gran majoria de necessitats de l'usuari mitjà. Ja sigui per a escriure documents, navegar per Internet, escoltar música, veure pel•lícules, retocar fotografies digitals o gaudir dels últims jocs, Windows és fàcil d'utilitzar i configurar, sense necessitat de posseir coneixements informàtics avançats. A més, la pràctica totalitat dels programes que es comercialitzen disposen d'una versió per a Windows. No obstant això, Windows té fama de ser inestable, ja que els bloquejos són freqüents (sobretot en versions anteriors a XP). La seva seguretat també deixa molt a desitjar, doncs existeixen multitud de virus que aprofiten fallades del sistema per a infectar el PC.




MAC OS
Mac Os el 'disseny esportiu' Mac OS és considerat per molts experts el sistema operatiu més senzill d'utilitzar, més innovador i d'estètica més cuidada. Igual que un cotxe esportiu, conjuga elegància amb altes prestacions, permetent alhora rodar per gairebé qualsevol tipus de carretera. És un sistema molt fàcil d’utilitzar que fins a un nen pot utilitzar-lo sense dificultats (els seus ratolins tenen un únic botó, en comptes de dos, per a no confondre a l'usuari). La seva última versió, Mac US X, és radicalment distinta a les anteriors. Amb ella ha guanyat en estabilitat, seguretat i absència de virus. El nombre de programes disponibles per a aquesta plataforma (sobretot, jocs) segueix sense ser tan alt com el de Microsoft, encara que complix les necessitats de qualsevol usuari domèstic o professional multimèdia. És en el retoc, la producció i edició de música, fotografies i vídeos on aquest sistema té el seu punt fort. Apple Macintosh ho comercialitza al preu d'uns 150 euros (és de pagament i propietari). Però el seu major cost no està en la pròpia llicència d'ús, sinó que únicament funciona en els ordinadors que fabrica la mateixa companyia.



LINUX
Linux, un 'tot terreny robust' És el sistema preferit per molts dels professionals de la informàtica i d'Internet. Com si d'un 4x4 es tractés, oferix potència, estabilitat, seguretat contra virus i serveix per a realitzar qualsevol treball. Linux és un sistema operativi lliure i gratuït, però és una mica més dificil d'usar Per contra, igual que un tot terreny, no és tan fàcil d'usar com els altres dos i es necessiten coneixements tècnics per a realitzar algunes tasques. Encara així, les seves últimes versions són bastant més amigables, pel que ha començat a calar entre alguns usuaris domèstics i ofimátics (ús de l'ordinador en ambients d'oficina). La col•lecció de programes disponibles en algunes àrees (com els jocs o les aplicacions multimèdia) és encara escassa o de poca qualitat, encara que millora dia a dia. A l'hora d'instal•lar nous perifèrics, el procés també es complica: mentre que en Windows i Mac OS és gairebé automàtic, en Linux sol ser necessari realitzar alguna configuració manual. Linux és un sistema una miqueta 'romàntic', doncs ha estat desenvolupat voluntàriament per programadors de tot el món. Per aquest motiu sigui lliure (llibertat total per a veure i modificar les 'entranyes' del sistema) i gratuït (pot descarregar-se d'Internet, copiar-se'l a un amic o adquirir-se en format CD per uns 30 euros).

CLASSIFICACIÓ DE PERIFÈRICS

Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar par de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal anomenat caixa o torre. Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. Distingim tres tipus de perifèrics:
Perifèrics d'entrada: són dispositus que permenten que l'ususari inroduexi informació a l'ordinador (les dades flueixen des del perifèric cap a l'ordinador). Alguns exemples de perifèrics d'entarda són: teclat, ratolí, escàner, micròfon o càmera digital.
Perifèrics de sortida: són dispositus que usa l'ordinador per mostrar els resultats a l'usuari (extreure la informació), és a dir, les dades flueixen des de l'ordinador cap a l'exterior. Alguns exmeples de perfièrics de sortida són: monitor, impressora, plòter o altaveus.
Perifèrics d'entrada i de sortida: compleixen les funcions d'enviar i rebere dades a l'ordinador o des d'ell. Hi ha alguns perifèrics d'entrada i de sortida que s'anomenen d'emmagatzematge. Alguns exemples de perifèrics d'entada i de sortida són: mòdem, discos flexibles, llapis de memòria USB, targeta de xarxa, targeta de so, etc.